Thursday, February 08, 2007

Semana 001


Estos dos días encerrado en casa me han dado que pensar. Colgar un setlist cada cierto tiempo es ególatra e inútil. No consigo transimitiros nada de lo que siento o lo que escucho o algo. Voy a probar algo diferente. Cada semana voy a colgar un disco con unas cuantas canciones que sirvan de resumen semanal. Más fácil y así interactuáis un poco. Lo único, la media hora o así que vais a tardar en bajaroslo. Esta semana probad si os funciona con el megaupload. Si no va bien, pues lo cambio. Ahí va. Sólo por escuchar -aunque la calidad no sea la más óptima- uno de los temas que conformaran el nuevo disco de Dinosaur Jr., ya vale la pena descargárselo. También la versión del Guns of Brixton de The Clash por Calexico y Beirut ha quedado muy bien.




Semana 001: De 05/02/07 a 11/02/07

01. Bonnie 'Prince' Billy. Love Comes To Me. The Letting Go 2006
02. Calexico & Beirut. The Guns Of Brixton. Calexico & Beirut Split EP 2007
03. Yo La Tengo. Season Of The Shark. Summer Sun 2003
04. Destroyer. Your Blues. Destroyer's Rubies 2006
05. The Shins. Australia. Wincing The Night Away 2007
06. Piano Magic. Love & Music. Disaffected 2005
07. Explosions In The Sky. First Breath After Coma. The Earth Is Not A Dead Cold Place 2003
08. My Bloody Valentine. When You Sleep. Loveless 1991
09. Dinosaur Jr. Almost Ready. Beyond 2007
10. Built To Spill. Carry The Zero. Keep It Like A Secret 1999
11. Low. Like A Forest. Things We Lost In The Fire 2001

Descargar Aquí

_

4 comments:

Felationship said...

no ho sé. trucaré a l'oscar demà. tu estàs amb el a? amb el b? a+b?

Felationship said...

primeras filtraciones de cabezas de cartel...

PATTI SMITH confirmada para el Primavera Sound 2006

Felationship said...

digo, 2007

Anonymous said...

Anònim pesat que una vegada ja va ratllat amb el tema; necessita:

Opinió d'algú (que sigui capaç d'escoltar un disc objectivament i que a més té un blog de música collonut) sobre el Neon Bible dels Arcade Fire...
A mi m'ha deixat confós...el més fàcil seria dir que és un pas enrera; però tampoc ho tinc gens clar.
Al primer també hi trobava cançons fluixes; però és que en aquest, el so el trobo diferent. Com si s'haguéssin acostat més al pop suposadament independent més típic que no a aquella cosa que a l'escoltar-la em va semblar tant diferent.
S'agraeix molt que hagin reciclat No cars go...que se sentia en bastants directes.
I per acabar, si fos el primer disc i no el segon, potser no els hagués arribat a sentir mai, però diria que és un bon disc.

Perdó pel totxo!