Agenda Gener

Stephen Malkmus and the Jicks, Dimarts 21 de Gener

Arribarà el dia en què deixarem de presentar Stephen Malkmus com l'excantant de Pavement? Segurament costarà. La crítica mai ha sigut gaire generosa amb els seus treballs en solitari, ressaltant-ne la irregularitat i restant importància als trams més brillants. La seva trajectòria creixent ens ha deixat bones referències, com el sovint infravalorat Real Emotional Trash o el seu últim disc publicat fins ara, Mirror Traffic ("Senator", que en va ser primer single, ho tenia tot per convertir-se en un himne).

Aquest mes, el californià arriba a Barcelona amb nou treball a punt de sortir del forn:Wig Out at Jagbags. En entrevistes recents s'hi refereix amb un collage d'influències contradictòries: diu que sona a Alemanya i a Can, però també als EUA i a Weezer. De moment, tenim un avanç prometedor en forma de cançó: "Lariat". Amb aquest nou llançament, el nombre d'àlbums en solitari superarà el nombre d'àlbums publicats amb Pavement, una raó més per començar a deixar enrere l'ombra del grup mare.

The Obits, Dimecres 22 de Gener

Sorgits de la desaparició de Hot Snakes, Obits s'han fet un lloc entre la classe selecta del garatge-punk actual... i només amb tres treballs! El més recent, Bed & Bugs, publicat aquest any per Sub Pop, és un altre cop de puny sobre la taula. Fa cosa d'un any de la seva última visita, però ja teníem ganes que Rick Froberg ens tornés a fer suar i gastar sola de sabata entre salts i empentes.

Publicat a Butxaca, Gener 2014

Ressenyes Gener

Wooden Shjips - Back to Land

Hi ha coses dels Wooden Shjips que no canvien. Seguim amb veus enfonsades entre coixins psicodèlics. Guitarres frondoses, baixos en loop i una bateria persistent. Però Back to Land també suposa una evolució cap a un so inexplorat: l’orgue agafa més presència, flirtegen sense vergonya amb els seixanta més hippies i baixen unes quantes revolucions, per acabar caient més a prop de The Doors que de MC5.

Beachwood Sparks – Desert skies

Desert Skies és un disc amb història. Va ser gravat l’any 1997 -tres anys abans del debut oficial del grup- i guardat a l’armari sota clau. Ara han decidit obrir l’armari i tot fa olor a barril de vi bo. El folk lànguid del seu darrer àlbum (The Tarnished Gold, 2012) dóna pas aquí a una col·lecció de clàssics de rock i folk psicodèlic inspirada en els millors Byrds. Rock directe, nostàlgic i energètic.

Publicat a Butxaca, Gener 2014