Tuesday, February 13, 2007

Neon Bible


On segur que han donat un pas enrere -molt enrere- és en el disseny de la portada. Horrible. No crec que es pugui valorar sense prejudicis Neon Bible, nou disc dels canadencs The Arcade Fire. El seu primer LP, Funeral, va ser un disc que va servir com a pedra angular -o com a manual- que va guiar a un nou moviment de músics a Canadà, Estats Units i, sobretot, Montréal. No és el lloc ni el moment per a tornar a recuperar aquell disc i fer-ne una valoració; totes les alavances que van rebre, les tenien ben merescudes. Era un disco redondo. El gancho más obvio, y el halago más generalizado entre la crítica, era la inmediatez de todos sus temas. La inmediatez hacía que aún con la grandilocuencia que querían transmitir en algunos cortes, el disco sonara próximo, diferente y especial. Conscientes de esto, los canadienses contactaron con el legendario productor Bob Johnston para que les ayudara a producir el segundo disco. Y es que Highway 61 Revisited o Blonde On Blonde -de Bob Dylan- o At Folsom Prision -de Johnny Cash- son ejemplos a seguir cuando se quiere mezclar improvisación, immediatez y sonidos sucios (o poco pulidos) que quieran aproximarse más al universo del oyente. No sé si el poco compromiso de Johnston o la incompatibilidad del grupo con trabajar con un productor han sido factores determinantes; pero bajo mi punto de vista a éste segundo disco le falta un poco de ese sonido diferenciado que parecía que habían creado en Funeral -que había sido absolutamente autoproducido-.

Conclusión subjetiva totalmente, quede claro. El disco que se ha leakado en internet puede no ser la versión final (al mercado el 6 de marzo). A esta conclusión llego sin haber quemado mucho el disco, es decir, después de dos o tres escuchas. Pero analizando canción por canción, no creo que a los Butler se les hayan acabado las ideas, ni mucho menos. Las canciones siguen sonando redondas e inspiradas. Es sólo que la sensación global deja un poco insatisfecho. Incluso la archiconocida No Cars Go, incluída en el EP de 2003 y tocada repetidamente en sus conciertos, no creo que gane con el uptempo al que ha sido sometida. Este es un buen ejemplo de lo que puede haber sido una sobreproducción -aunque no exagerada-.

Encara que jo crec que no estic capacitat per treure conclusions tan universals encara. A part del fet que l'he escoltat poc, crec que la sombra del primer és molt allargada. Tots els grups amb un debut tan potent creen unes expectatives molt altes i massa difícils de superar pel disc que el segueix. El millor que es pot fer en aquest cas és, de moment, aparcar el primer i escoltar el segon com si el primer mai hagués existit... i el temps dirà. Sempre s'ha dit que l'examen real d'un grup és el tercer disc. El filtre real d'un grup que ha creat tantes expectatives des del principi acostuma a ser el tercer perquè l'oient aconsegueix desvestir-se de prejudicis i escoltar-lo amb orella neutra i no crítica. El que jo crec que ha de deixar als fans més tranquils és que no els hem perdut. Hi ha casos actuals, com el de Franz Ferdinand, en què els grups s'empatxen d'èxit i treuen un segon disc molt més enfocat cap a la comercialitat. No crec que aquest sigui el cas.

4 comments:

Felationship said...

per cert, sembla que se n'obliden de nosaltres. Dates de la gira europea d'Arcade Fire i impossibilitat de Primavera Sound: (potser al FIB?)

03-05 Dublin, Ireland - Olympia *
03-06 Dublin, Ireland - Olympia *
03-08 Manchester, England - Apollo *
03-09 Manchester, England - Apollo *
03-11 Glasgow, Scotland - Barrowlands *
03-12 Glasgow, Scotland - Barrowlands *
03-14 London, England - Brixton Academy *
03-15 London, England - Brixton Academy *
03-16 London, England - Brixton Academy #
03-17 London, England - Brixton Academy #
03-19 Paris, France - Olympia #
03-20 Paris, France - Olympia #
03-23 Stockholm, Sweden - Circus #
03-24 Oslo, Norway - Centrum Scene #
03-25 Copenhagen, Denmark - Vega #
03-27 Berlin, Germany - Postbahnhof #
03-28 Munich, Germany - Elserhalle #
03-31 Lyon, France - Transbordeur #
04-01 Cologne, Germany - E-Live Music Hall #
04-02 Utrecht, Netherlands - Vredenburg #
04-04 Brussels, Belgium - Halles de Schaerbeek #
04-05 Lille, France - L'Aeronef #
04-26 San Diego, CA - Spreckels Theatre
04-28 Indio, CA - Empire Polo Field (Coachella)
05-01 Atlanta, GA - Civic Center
05-02 Asheville, NC - Thomas Wolfe Auditorium
05-04 Washington, DC - DAR Constitution Hall
05-05 Philadelphia, PA - Tower Theatre
05-07 New York, NY - TBA
05-08 New York, NY - TBA
05-09 New York, NY - TBA
05-10 Boston, MA - Orpheum Theatre
05-12 Montreal, Quebec - Arena Maurice Richard
05-13 Montreal, Quebec - Arena Maurice Richard
05-15 Toronto, Ontario - Massey Hall
05-16 Toronto, Ontario - Massey Hall
05-18 Chicago, IL - Chicago Theatre
05-19 Chicago, IL - Chicago Theatre
05-20 Chicago, IL - Chicago Theatre
05-27 Portland, OR - Schnitzer Concert Hall
06-01 Berkeley, CA - Greek Theatre
06-02 Berkeley, CA - Greek Theatre
06-22-24 Pilton, England - Glastonbury
* with Patrick Wolf
# with Electrelane

Anonymous said...

Brutal el post, estic fent la onada davant de l'ordinador!
Estic massa d'acord en amb el que comentes. Sobretot la part del so que "han perdut" del primer disc. Desconeixia el tema del productor i buf, sí que es nota que ha passat per mans diferents. tot i així em nego a dir que m'agrada més el primer. D'aqui a deu anys potser, però no ara. Massa fàcil.

A mi em sembla que darrera la producció de luxe del segon disc dels Franz Ferdinand, els botins de Gucci i la gira amb superconcerts-espectacle (això és una mania personal) en que la música, el recinte i la gent no van alhora; s'hi nota una buidor general i el fet de pensar que estan a un altre nivell sense haver assolit el primer.

Anonymous said...

si tiene uptempo me gustará seguro.

si te echan de blogspot otra vez por el nombre ponte morematadepera, vale?

Felationship said...

o no me has dicho nada de esas canciones o no te escucho cuando hablas.

todo el disco de hot chip está muy bien. over and over es un temazo.

voy a por la de justice.