04>Beth Orton - Worms
03>Frank Zappa - Bobby Brown
02>Dinosaur Jr - Little Fury Things
01>Mick Harvey - Hank Williams Said It Best
Qué cosa más rara de setlist. Júlia, he estat pensant amb el que em vas dir sobre el folk americà i sobre Tim Hardin. La veritat és que no sé què et puc recomenar. Hardin té un folk amb tocs jazzístics, que a vegades recorden a Syd Barret o a Nick Drake, que poden semblar les dues comparacions més directes. Nick Drake és un dels grans, suposo que aquesta és una bona recomenació. Van Morrisson també té temes molt bons dins l'"Astral Weeks". Més allunyats però també interessants John Cale y Frank Zappa (ui no, Zappa no, me'n vaig...). Un dels meus favorits es Neil Young, però potser vé més al cas la seva època de "Crosby, Stills, Nash & Young" -> escolta Breathless. Donovan també està bé. Però també hi ha grups més nous que ho fan bé, com Lambchop, Richmond Fontaine, American Music Club, Elliot Smith, tots els projectes de Will Johnson (Centro-Matic, South San Gabriel), 16 Horsepower, potser The Shins (tot i anar-se'n més cap a un folk psicodèlic), Clem Snide, Iron & Wine, RICHARD HAWLEY o el mateix Mick Harvey.
Però, ei, si fa pal, comra't tots els discs de Bob Dylan que és el més gran i s'ha acabat. Més fàcil. No sé, si hi ha algú que llegeixi això i tingui alguna cosa a aportar que ho digui. O ara que ho llegeixo, si escoltes alguna cosa i veus que m'allunyo massa m'ho dius i busquem alguna cosa folk més natural o profunda. Semblo un metge o no, no sé què semblo.
Tu em pots recomenar algún llibre també. No m'aniria malament. L'últim que em vaig llegir va ser "La Noche del Oráculo" d'Auster i em va agradar, ara estic amb "A Sangre Fría" de Capote.
Qué cosa más rara de setlist. Júlia, he estat pensant amb el que em vas dir sobre el folk americà i sobre Tim Hardin. La veritat és que no sé què et puc recomenar. Hardin té un folk amb tocs jazzístics, que a vegades recorden a Syd Barret o a Nick Drake, que poden semblar les dues comparacions més directes. Nick Drake és un dels grans, suposo que aquesta és una bona recomenació. Van Morrisson també té temes molt bons dins l'"Astral Weeks". Més allunyats però també interessants John Cale y Frank Zappa (ui no, Zappa no, me'n vaig...). Un dels meus favorits es Neil Young, però potser vé més al cas la seva època de "Crosby, Stills, Nash & Young" -> escolta Breathless. Donovan també està bé. Però també hi ha grups més nous que ho fan bé, com Lambchop, Richmond Fontaine, American Music Club, Elliot Smith, tots els projectes de Will Johnson (Centro-Matic, South San Gabriel), 16 Horsepower, potser The Shins (tot i anar-se'n més cap a un folk psicodèlic), Clem Snide, Iron & Wine, RICHARD HAWLEY o el mateix Mick Harvey.
Però, ei, si fa pal, comra't tots els discs de Bob Dylan que és el més gran i s'ha acabat. Més fàcil. No sé, si hi ha algú que llegeixi això i tingui alguna cosa a aportar que ho digui. O ara que ho llegeixo, si escoltes alguna cosa i veus que m'allunyo massa m'ho dius i busquem alguna cosa folk més natural o profunda. Semblo un metge o no, no sé què semblo.
Tu em pots recomenar algún llibre també. No m'aniria malament. L'últim que em vaig llegir va ser "La Noche del Oráculo" d'Auster i em va agradar, ara estic amb "A Sangre Fría" de Capote.
3 comments:
por supuesto. lo dudas?
exactamente -> post-folk-pop-psicodélico.
Frank Zappa no m'agrada..
jo sempre em quedaré amb Miles Davis, que és el preferit del meu pare i això, s'hereda
com supertramp jaja
no entro mai aki al felation nen.
He escoltat a Neil Young i a Elliot Smith i m'encanten, Tenia en ment algun d'aquests, però ni que sigui escoltar-ne més. Encara q s'envajin del q et vaig dir, no em fa res. Vull dir que m'agraden estils mol diferents, però tinc un no se què des que vaig començar amb Adam Green, Hardin i los ya citados.
Mil gracies, miraré
Llibres?jaja
l'ultim q m'he llegit és esperant Godot de S. Beckett.Brutal.
és una obra de teatre,(ya, no?)
però així més noveleta guai et recomano Boris Vian. Pq fa res que m'he llegit "la espuma de los dias". I tot i que vaig jurar que tardaria en tornar a llegir alguna cosa d'aquest home crec que és un gran llibre. Te un estil duríssim, molt cru, tocs d'un surrealisme divertidíssim i molta crítica a tot en general. També parla amb rates, posa caps d'animals als homes i a més a més ell és músic (de jazz, crec que bo) i això és un alicient.(per tu, penso jo)
No sé, igual no t'agrada, però va bé llegir algo seu, això segur.
També hi ha, així que et pugui molar, un dels mitics Farenheit 451 de Bradbury, que se'n va fer una peli i que, pel tipus de cinema que descrius et pot molar molt(a mi em va marcar molt). És del moviment americà reivindicatiu pro-lletres dels anys 20 i així..(pq ens entenguem) com l'Aldous Huxley (un mundo feliz) o l'Orwell i tots aquests, que a més de fer bons llibres et fan reflexionar sobre la societat, sobre el paper de la tecnologia a la nostra realitat, els valors que envolten a la era tecnificada en la que estem etc. I molen
No sé, se m'acudiran més.
La nit de l'Oracle encara no me l¡he llegit. Alla la tinc. El Palau de la lluna, de moment el meu prefe, o sigui que si el vols ja saps.
mua
Post a Comment